quarta-feira, 27 de junho de 2018

TPNPB

 
Ọmọ Ogun Òmìnira Torílẹ̀-èdè ti Apáìwọ̀òrùn Papua.
Exército de Libertação Nacional de Papua Ocidental (TPNPB).




.
https://tpnpbnews.wordpress.com/2018/06/27/kota-genyam-bintang-fajar-berkibar-dan-pilkada-tidak-dilaksanakan-akibat-tpnpb-vs-tni-polri-baku-tembak/


Àkójọ́pọ̀ Itumọ̀ (Glossário).
Ìwé gbédègbéyọ̀  (Vocabulário).



Ọmọ Ogun Ajàjàgbara Orílẹ̀-Èdè, Ọmọ Ogun Òmìnira ti Orílẹ̀-Èdè, s. Exército de libertação nacional, s. Exército de Libertação Nacional.
Ẹgbẹ́ Ọmọ Ogun àwọn Ọlọ̀tẹ̀ fún Ìlómìnira ti Àgbègbè Kàbíndà, s. Frente para a Libertação do Enclave de Cabinda.
Ajàjàgbara, s. Revolucionário.
Ètò àwọn ọmọ ogun ọlọ̀tẹ̀ tó dìhámọ́ra, s. 
Organização dos insurgentes armados.
Orílẹ̀-èdè Olómìnira, s. República.
Orílẹ̀, s. Nome que denota um grupo de origem ou clã.
Orílẹ̀-èdè, s. Estado, nação.
Èdè, s. Idioma, língua, dialeto.
Olómìnira, adj. Independente.

Òmìnira, ònnira, s. Liberdade.
Ilẹ̀, s. Terra, chão, solo.
Papua, s. Papua.
Ìwọòrùn, apáìwọ̀orùn, s. Ocidente.

Níhà, adj. e prep. No lado de, para.
Papua, s. Papua.
Ti, prep. de ( indicando posse). Quando usado entre dois substantivos, usualmente é omitido. Ilé ti bàbá mi = ilé bàbá mi ( A casa do meu pai).
Níhà ìwọòrùn, adj. Ocidental.

Orílẹ̀-èdè Olómìnira ilẹ̀ Papua Níhà ìwọòrùn, s. República de Papua Ocidental.
Apáìwọ̀òrùn Yúróòpù, Ìwọ̀ Oòrùn Yúróòpù, ìhà ìwọ̀ oòrùn Yúróòpù, s. Europa Ocidental.
Ìlà Oòrùn Yúróòpù, s. Europa Oriental.
Àárín Gbùngbùn Yúróòpù, s. Europa Central.
Apáìwọ̀òrùn ilẹ̀ Papua, Apáìwọ̀òrùn Papua, Ìhà ìwọ̀ oòrùn Papua, Ìwọ̀ Oòrùn Papua, s. Papua Ocidental.
Apáìwọ̀orùn Sàhárà, s. Saara Ocidental.
Ẹgbẹ́ Ìgbìmọ̀ Torílẹ̀-èdè Áfríkà, s. Congresso Nacional Africano.
Kọ́ngrésì Orílẹ̀-èdè, s. Congresso Nacional. 
Iwájú, s. Frente.
Fún, prep. Para, em nome de (indica uma intenção pretendida para alguém).
Fún, v. Dar. Espremer, apertar, extrair. Espalhar, desperdiçar, empurrar para os outros. Espirrar, assoar.
Fun, v. Ser branco. Soprar, ventar.

Ìdáǹdè, s. Libertação.
Ìdáǹdè kúrò ní Bábílónì, s. Libertação da Babilônia.
Ìdáǹdè, s. Redenção, libertação, emancipação.
Òmìnira, ònnira, s. Liberdade.
Ilómínira, s. Independência.
Ìlómìnira látọwọ́ Pọ́rtúgàl, s. Independência de Portugal
Àgbègbè, s. Território, enclave. Àgbègbè tó kẹ́yìn níbi tí àwọn Mùsùlùmí ń gbé ní orílẹ̀-èdè Sípéènì - Último enclave mouro na Espanha.

Ìpínlẹ̀, s. Estado. 
Òléwájú, s. Líder, capataz.
Ogun Abẹ́lé Siẹrra Lẹ́ónè, s. Guerra Civil de Serra. Leoa.
Àwọn ọmọ ogun kọ́múníìsì, s. Guerrilhas comunistas.
Àwọn ọmọ ogun ọlọ̀tẹ̀, s. Tropas rebeldes.
Ẹgbẹ́ ọmọ ogun àwọn ọlọ̀tẹ̀, s. Exército de rebeldes
Ti lọ, adj. Desaparecido.
, pron. rel. Que, o qual, do qual, cujo.
, conj. Se. Enquanto, ao mesmo tempo que.
, prep. Desde que.
, v. Bater com a mão ou com algo na mão, acertar o alvo.
, adv. Onde, quando.
Ti, prep. de ( indicando posse). Quando usado entre dois substantivos, usualmente é omitido. Ilé ti bàbá mi = ilé bàbá mi ( A casa do meu pai).
Ti, ti...ti, adj. Ambos... e. Ti èmi ti ìyàwó mi - ambos, eu e minha esposa.
Ti, v. Ter (verb. aux.). Arranhar. Pular.
Ti, v. interrog. Como. Ó ti jẹ́? - Como ele está.
Ti, adv. pré-v. Já. Indica uma ação realizada.
Ti, àti, conj. E.
Ti, part. pré-v. 1. Usada para indicar o tempo passado dos verbos. Èmi ti máa rìn lálé - Eu costumava caminhar à noite. 2. É usada com báwo ni - como - quando se deseja expressar sentimento e posicionada antes do verbo principal. Báwo ni àwọn ti rí? - Como eles estão?.
Tìti, adv. Tremendamente, violentamente.
Títí, adv. Continuamente, constantemente.
Títí, prep. Até.
Tìtì, adv. Tremulamente, balançadamente.
Títì, adj. Trancado, que deve ser empurrado, fechado.
Títì, ọ̀nà, s. Via pública, rua, passagem.
Ti... ti, adj. Ambos... e. Ti èmi ti ìyàwó mi - Ambos, eu e minha esposa.
Títi-àiyé, adv. Eternamente.
Títí dé, prep. Até. (referindo-se a um local ou espaço).
Títí di, prep. Até. (referindo-se a período de tempo).
Títí  láé, títí láí, adv. Perpetuamente, para sempre, definitivamente.
Títilọ, adv. Continuadamente, assim por diante.





Nenhum comentário:

Postar um comentário